ARQUEOLOGIA

Naveta des Tudons

naveta des tudons

La Naveta des Tudons és una construcció funerària aixecada al canvi entre el II i el I mil•lenni aC, en una fase de transició entre la cultura talaiòtica i el període anterior, l'anomenada cultura pretalaiòtica. És una construcció de tipologia molt evolucionada en forma de nau invertida, construïda íntegrament amb la tècnica de la pedra en sec, amb murs de doble parament i planta allargada en forma de ferradura. A través d'una petita porta quadrangular s'accedeix a dues càmeres superposades. És una tomba d'inhumació col•lectiva. L'excavació arqueològica i la seva restauració, realitzades entre 1959 i 1960, va aportar restes òssies de més d'un centenar d'individus i nombrosos objectes de bronze, os i ceràmica dels aixovars funeraris. La Naveta des Tudons, declarada Monument Nacional el 1931, és avui bé d'interès cultural (BIC) i la seva visita és ineludible.

Navetes de Rafal Rubí

naveta rafal rubi

El conjunt arqueològic de Rafal Rubí està format per dues navetes monumentals destinades a enterrament col•lectiu. Como la Naveta des Tudons, estan construïdes amb pedres de mida gran, tenen la planta allargada de forma absidal i dues càmeres interiors superposades separades entre elles per grans lloses de pedra col•locades horitzontalment. A diferència d'aquella, aquestes navetes presenten una llosa de pedra perforada en el centre com a porta d'accés, amb una rebava als voltants per encaixar-hi una llosa de tancament. Aquesta característica, present en construccions funeràries de tradició pretalaiòtica, podria indicar-nos que aquestes dues navetes podrien ser una mica més antigues que la cèlebre Naveta des Tudons. Van ser excavades en la dècada de 1970, i es van trobar força espoliades perquè es van destinar des de temps enrere a usos ramaders. Ambdues navetes presenten la càmera superior molt arrasada.

Torrellafuda

torrellafuda

És possible que la visita al poblat talaiòtic de Torrellafuda se justifiqui més por la màgia de l'entorn que per les restes arqueològiques que avui s'hi puguin veure i que es puguin identificar inequívocament como tals. Aquest jaciment quasi bé no s'ha excavat mai, i les restes visibles se troben força camuflats en un entorn on l'activitat agropecuària ha estat continuada al llarg dels segles. Les estructures arqueològiques que afloren en superfície es mimetitzen amb les tradicionals estructures i murs de pedra en sec que separen els sementers de la finca on aquestes s'ubiquen. Les restes visibles més notables es troben als voltants d'un alzinar i es redueixen a un talaiot des d'on es pot obtenir una esplèndida panoràmica del municipi de Ciutadella, les restes d'un recinte amb una taula parcialment tombada, i diverses estructures d'habitatges i murs o muralles de separació entre zones domèstiques i terres circumdants al poblat talaiòtic.

Torretrencada

torretrencada

L'existència d'un assentament talaiòtic en terrenys de l'explotació rural de Torretrencada pot semblar-nos, a primer cop de vista, difícil de percebre. Com succeeix en el poblat veí de Torrellafuda, l'entorn ha patit alteracions des de la prehistòria fins avui per una important i intensa activitat agrícola i ramadera, i només l'abundància de pedra en el terreny deixa entreveure el que encara pot amagar el subsòl. Efectivament, aquest jaciment mai ha estat excavat, i el que es pot veure avui dia és el resultat de la necessitat dels pagesos de temps enrere de retirar l'excedent de pedra, d'estructures talaiòtiques que afloraven en superfície, para llaurar i sembrar la terra. A hores d'ara, el visitant poc vesat pot gaudir en aquest jaciment d'una aparentment aïllada i intacta taula, una estructura de pedra en forma de T amb una forma i en un emplaçament que no ha patit alteracions en el temps, i que era l'element central de un recinte que, tradicionalment, s'ha associat a la pràctica de cerimònies rituals a l'època prehistòrica.

Son Catlar

son catlar

El poblat talaiòtic de Son Catlar és, possiblement, el jaciment arqueològic més impressionant de Ciutadella i la muralla que el rodeja, d'uns 860 m de perímetre, és la que millor s'ha conservat de l'illa. Aquest assentament va estar en funcionament al llarg del I mil•lenni aC, i va estar habitat també al llarg de les èpoques romana i musulmana. Només ha estat excavat en dues ocasions: la primera vegada va ser en la dècada de 1920, i va permetre descobrir el recinte de taula que hi ha en el centre del poblat, on aquest element està parcialment tombat; la segona excavació va tenir lloc en la dècada de 1990, i es va deixar al descobert una entrada oberta a la muralla a través de la qual s'accedeix a l'interior del recinte emmurallat. La resta del jaciment és una amalgama d'amuntegaments de pedres sobre antigues estructures domèstiques, que són fruit de segles d'activitat agrícola, una característica dels jaciments arqueològics que mai s'han excavat. Una menció especial mereix el passeig que es pot fer als voltants de la muralla, el qual transcorre en un entorn rural força agradable des d'on es poden obtenir unes impressionants panoràmiques de la zona sud del municipi de Ciutadella.

Cala Morell

calamorell

Al llarg del I mil•lenni aC, el món funerari de la cultura talaiòtica evoluciona cap a l'ús de les necròpolis de coves artificials o hipogeus que, majoritariament, es localitzen als barrancs o als penya-segats de la costa. Una d'elles és la interessant necròpoli de Cala Morell, amb més de quinze hipogeus de cronologia i tipologia diferents. Les coves més espaioses, amb portes rectangulars de fàcil accés, van ser utilitzades al llarg de la darrera etapa de la cultura talaiòtica, a partir del segle VII aC i fins ben entrada la romanització, i són grans tombes col•lectives on els cadàvers eren col•locats sobre llits de fusta o coberts amb calç viva, acompanyant-los d'un aixovar funerari d'objectes metàl•lics i de ceràmica indígena i d'importació. En aquest jaciment destaca la presència de les anomenades “capades de moro”, petites cavitats excavades en les parets del barranc destinades, possiblement, a la contenció d'urnes cineràries o a la col•locació d'ofrenes alimentàries als difunts.

Son Mercer de Baix

son mercer de baix

El jaciment de Son Mercer de Baix es troba en un emplaçament de domina l'impressionant barranc de Son Fideu, i la seva situació estratègica deixa patent l'interès dels seus pobladors en controlar el territori que els envolta i, tal vegada, una preocupació defensiva. Es tracta d'un assentament de cabanes en forma de ferradura, anomenades naviformes o navetes d'habitació, entre les quals destaca la coneguda amb el nom de “Cova des Moro”, declarada Monument Historicoartístic l'any 1931, amb coberta de pedres per aproximació de filades sustentades per tres columnes de pedra superposades de mida creixent de baix cap amunt. Son Mercer de Baix va ser un petit poblat on els seus habitants tenien una organització social de tipus tribal, amb una economia essencialment ramadera, metal•lúrgica i d'aprofitament dels recursos naturals de l'entorn del barranc. Encara que el jaciment ha estat poc estudiat, s'ha enquadrat cronològicament entre finals de l'època pretalaiòtica i l'inici de la talaiòtica, és a dir, entre el II i el I mil•lennis aC.

Talatí de Dalt

talatidedalt

Talatí de Dalt és un poblat talaiòtic no massa extens, que va estar en funcionament al I mil•lenni aC, i que va començar a entrar en declivi a partir de la incorporació de Menorca al món romà, encara que es va estar habitat fins a l'època islàmica. El moment de màxim desenvolupament del poblat va ser entre els segles IV i II aC, quan l'illa estava plenament immersa en els circuits comercials de la colònia púnica d'Eivissa. Des de finals de la dècada de 1990 s'han anat portant a terme diferents excavacions arqueològiques, però gran part del jaciment encarà està sense estudiar. Actualment, un itinerari marcat ens indica els diferents punts visibles d'interès: varis hipogeus d'enterrament, alguns trams de la muralla que envoltava el recinte, un conjunt d'habitatges de pedra, diversos talaiots, etc. L'element més emblemàtic és, sens dubte, la seva singular taula, situada en el centre d'un recinte construït al final de l'època talaiòtica possiblement com a santuari.

Torralba d'en Salord

torralba den salort

Des de 1990 la Fundació Illes Balears gestiona el jaciment arqueològic de Torralba d'en Salord, on ha anat millorant la conservació de les restes visibles i les instal•lacions d'informació i de servei al visitant. Es tracta d'un poblat talaiòtic habitat des del I mil•lenni aC fins a l'època medieval. Les excavacions realitzades en la dècada de 1970 van permetre treure a la llum la major part de les estructures arqueològiques que avui es poden veure al llarg de la visita. L'element més destacat és la taula que hi ha en el centre del recinte de taula del poblat, una impressionant construcció als peus de la qual es van documentar les restes d'una gran foguera on es sacrificaren animals i un petit altar amb petites figures de bronze i de terracota que, segons els investigadors, confirmen l'ús religiós de l'edifici al menys en els segles III i II aC. També es poden veure dos talaiots, sitjots excavats en la roca per a l'emmagatzematge d'aliments o com a dipòsits d'aigua, diverses coves artificials d'enterrament col•lectiu, un tram de muralla i una sala hipòstila usada com a magatzem. Interessants són també les runes d'una antiga casa i diferents elements etnològics propers, que ens evidencien l'ocupació d'aquest paratge des de la prehistòria fins avui.

Torre d'en Galmés

torre den galmes

Torre d'en Galmés és un dels poblats talaiòtics més extensos de Menorca i la seva visita és ineludible perquè s'hi estan portant a terme importants tasques d'investigació arqueològica i de museïtzació del jaciment. A més, disposa d'un centre d'interpretació que, malauradament, està tancat al públic. El poblat es troba en una zona elevada, des de la qual s'obté una visió esplèndida de la costa sud de Menorca, indicatiu de la intenció dels seus pobladors de controlar el litoral i els territoris circumdants. Les excavacions arqueològiques han permès datar l'ocupació del jaciment des de finals del II mil•lenni aC fins a l'època musulmana, situant en el I mil•lenni aC el moment de màxim apogeu del poblat. Encara hi resta moltíssima feia a fer, però la visita ja permet fer-se una idea de la importància d'aquest jaciment. A la zona més elevada s'hi troben tres talaiots i un recinte de taula; als voltants del turó hi ha nombroses estructures de planta circular adossades les unes a les altres, amb coberta de pedra o sense ella, que corresponen a habitatges. El poblat està rodejat d'una muralla i hi ha una zona amb nombroses cavitats excavades a la roca destinades a la recollida de l'aigua de pluja.

Trepucó

trepuco

Poblat talaiòtic bastant extens però parcialment destruït per la seva proximitat a l'àrea urbana de Maó. La major part del jaciment no ha estat investigat mai, però sí que ha estat objecte de diverses excavacions arqueològiques que han tret a la llum algunes de les estructures que avui es poden veure. El poblat va estar habitat al I mil•lenni aC i va ser reutilitzat fins a l'Edat Mitja, encara que tot indica que va entrar en decadència durant la Segona Guerra Púnica, en el segle III aC, possiblement en favor de l'assentament costaner de Mago, actual Maó. Amb la visita es poden veure dos talaiots, varis trams de la muralla que rodejava el poblat, diverses estructures domèstiques i les restes arqueològiques d'un santuari talaiòtic, amb una taula impressionant enmig. Cal destacar també el mur de pedra seca de forma estrellada que envolta el talaiot principal: va ser construït com a muralla de defensa al segle XVIII pel comte de Lannion (1719-1762) per allotjar-hi les bateries durant el saqueig del Castell de Sant Felip en mans de les tropes angleses durant el primer domini britànic de Menorca (1713-1756) per tal de fer-se amb el control de l'illa.

Calescoves

trepuco

Calescoves és una petita cala de la costa sur situada en la desembocadura de dos barrancs i limitada per penya-segats ben alts. Arreu hi ha quasi un centenar de coves naturals i artificials, de tipologia i cronologia diferents, utilitzades a llarg de la cultura talaiòtica com a tombes col•lectives, i que converteixen aquest paratge en una de les necròpolis prehistòriques més extenses de les Illes Balears. Els hipogeus més visibles i més espaiosos, alguns d'ells amb entrades remarcades perfectament en els penya-segats, van ser utilitzades a la darrera etapa de la cultura talaiòtica, amb una cronologia que els situa entre els segles IV aC i l'època romana. Calescoves és una cala molt protegida i disposa d'aigua potable, per la qual cosa va servir de lloc d'ancoratge a embarcacions de poca calada entre els segles IV aC i VI dC, i va conèixer els seus millors moments entre els segles IV i II aC, com han demostrat les excavacions submarines que s'hi han fet allà. Destaca la nomenada “Cova des Jurats”, emprada com a santuari entre els segles III aC i III dC, on hi ha diverses inscripcions que certifiquen que el santuari va estar dedicat en el segle II dC a una advocació relacionada amb la fundació de la ciutat de Roma.

Basílica de Son Bou

basilica de son bou

La basílica de Son Bou és una església datada al segle V dC, i que destaca pel bon estat de conservació i per les clares reminiscències de l'arquitectura paleocristiana d'Orient, especialment de la del nord de Síria. Aquesta basílica va ser descoberta en la dècada de 1950, i va ser desenterrada poc després per iniciativa de la Diòcesi de Menorca. Conserva els murs d'arrencament de tota l'estructura i un paviment no musivari. La nau principal, precedida d'un vestíbul o nàrtex, és de planta rectangular i està dividida en tres naus separades per dues filades de pilastres de planta quadrada exemptes. A la nau central, i davant de l'absis, hi ha el santuarium, on hi hauria l'altar. La capçalera es divideix en tres espais: la sagristia, el presbiteri a la part central i de forma absidal, i el baptisteri, al centre del qual hi ha una gran pila baptismal monolítica de forma quadrilobulada. Als voltants dels recinte hi ha la necròpoli.

Basílica des Fornàs de Torelló

fornàs de torrello

La basílica des Fornàs de Torelló són les restes arqueològiques d'una església d'època bizantina, dels segles V-VI dC, que va ser descoberta casualment quan un pagès va treure a la llum part d'un mosaic mentre estava llaurant la terra. És una construcció de planta rectangular que conserva la part d'arrencament dels murs i un mosaic esplèndid de paviment. L'interior es divideix en tres àmbits: l'absis o presbiteri, que mostra les marques d'un altar, el santuarium i la nau central. Els motius decoratius del mosaic, que varien d'uns espais a uns altres, són de tipus geomètric i de temàtica vegetal i animalística. Adossat a l'absis es veuen les traces d'una càmera que podria correspondre a la sagristia de la basílica i, al costat oposat, hi ha una pila baptismal. La temàtica del mosaic és de clara filiació africana, amb motius d'influència oriental i simbologia de marcada tradició hebraica.

Castell de Santa Àgueda

Santa Àgueda

El Castell de Santa Àgueda és el testimoni més important del període islàmic de Menorca i el darrer reducte de la resistència musulmana abans de la incorporació de l'illa a la Corona d'Aragó. La fortificació va patir algunes intervencions posteriors, però la major part del recinte va ser abandonat a partir de la conquesta de 1287. El seu deteriorament ha estat continuat al llarg dels darrers decennis. Entre els segles XVI i XVIII es va aixecar enmig del jaciment una petita capella consagrada a santa Àgata. A principis del segle XIX va funcionar com una explotació agropecuària tradicional més, i la capella quedà integrada dintre d'un habitatge. Després d'anys d'abandonament, ha estat adquirida recentment pel Consell Insular de Menorca; s'hi ha realitzat qualque treball d'excavació arqueològica i algunes de les estructures més visibles han estat consolidades. El jaciment es troba dalt d'una petita muntanya de 264 m d'alçada, i per accedir-hi s'ha de pujar a peu. Des de dalt, s'obté una panoràmica espectacular de bona part de l'illa.

Back to top