CONJUNTS MONUMENTALS

Fort de Marlborough

Foto complejos monumental

El fort de Marlborough és una fortalesa situada a la cala de Sant Esteve, a la bocana del port de Maó, construïda durant la primera ocupació britànica de l'illa (1713-1756), amb reformes de les dues dominacions britàniques següents (1762-1783 i 1789-1802), per a la defensa d'aquest estratègic enclavament de la Mediterrània. Durant el segle XVIII és atacat pels francesos sota el comandament del duc de Richelieu (1696-1788) i pels espanyols capitanejats pel Duc de Crillón (1717-1796). La major part de la fortificació està excavada a la roca, per tant, la visita transcorre majoritàriament per galeries subterrànies, on s'ha instal•lat un muntatge expositiu que ens contextualitza a l'època de la seva construcció. L'itinerari es completa amb un passeig al voltant del fosso i en una fortificació central sobreelevada respecte a la resta del conjunt, des d'on es pot gaudir d'una vista excepcional del port de Maó.

Fortalesa d'Isabel II / La Mola

Foto complejos monumental

La fortalesa de La Mola es construeix durant el regnat d'Isabel II, entre 1850 i 1875, per defensar el port de Maó dels possibles atacs de les potències europees que es disputen el control de la Mediterrània. El projecte inicial inclou les més avançades teories defensives de l'època, però va sent modificat per adaptar-lo a les innovacions tecnològiques en artilleria que van sorgint durant el seu procés de construcció. Tot i això, la fortalesa està ja obsoleta abans de ser conclosa, i mai arriba a ser efectiva. Tampoc mai és atacada. Al llarg del segle XX es destina a caserna militar i a presó. El complex és de propietat estatal, però la gestió és privada. La visita té un triple interès: el conjunt d'edificacions i elements defensius que constitueixen aquest magne monument històric; l'entorn natural, declarat per la Unió Europea Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA); i el seu emplaçament, d'on podrem gaudir d'unes impressionants vistes panoràmiques d'un dels ports històricament més importants i disputats de la Mediterrània.

Castell de San Felip

Foto complejos monumental

Fortificació situada a la bocana del port de Maó construïda després del saqueig de la ciutat per les esquadres otomanes al comandament de Barba-rossa el 1535. Durant la primera dominació britànica de l'illa (1713-1956) el Castell de Sant Felip és adaptat a les necessitats artilleres del moment, i durant el segle XVIII es converteix en escenari i objectiu principal de les potències europees pel domini de l'illa i el control de la Mediterrània Occidental. Després de dues dominacions britàniques (1713-1756 i 1762-1783) i una francesa (1756-1763), Espanya recupera Menorca (1782-1789), moment en el qual Carles III ordena la demolició del castell. Durant la darrera dominació britànica de l'illa (1789-1802) s'inicia la seva reconstrucció, però quan se signa el Tractat d'Amiens, segons el qual Espanya recupera Menorca, les obres no s'han finalitzat i Carles IV ordena la inutilització definitiva de la fortificació. Avui, el Castell de Sant Felip és una runa. Al llarg dels darrers anys, el Consorci del Museu Militar de Menorca ha anat recuperant les galeries i les estructures subterrànies de la fortificació, i durant els mesos d'estiu organitza visites nocturnes en què es recrea l'ambient de l'època i s'escenifiquen algun dels episodis que van tenir lloc en aquest enclavament mediterrani tan cobejat en el convuls segle XVIII.

Llatzeret de Maó

Foto complejos monumental

Conjunt arquitectònic fortificat de caràcter sanitari situat en un petit illot del port de Maó. La seva construcció s'inicia el 1793 per ordre de José Moñino i Rodó, I comte de Floridablanca i ministre de Carles III, i en el projecte hi participen els enginyers Francisco Fernández de Angulo, Manuel Pueyo i Guillermo Casanova. Després de diverses interrupcions, es completa en 1817, any en què és posat en funcionament. Es construeix com Llatzeret General d'Espanya, lloc de quarantena de pacients amb malalties infeccioses procedents de vaixells estrangers amb destinació a les costes espanyoles. Els avenços sanitaris obliguen, un segle després de la seva inauguració, a clausurar-lo. Algunes dependències són reformades en èpoques més recents i en l'actualitat és residència i seu de reunions i congressos científics de Ministeri de Sanitat i Consum. El complex quarantenari està format pels departaments de patent sospitosa, bruta i empestada, aquesta última amb comunicació directa al cementiri. El departament de patent neta no arriba a construir-se. Destaca una capella circular situada a la intersecció entre la patent sospitosa i la bruta des de la qual els quarantenaris podien escoltar missa des dels locutoris enreixats que hi ha en cadascun d'ells.

Hospital de l'Illa del Rei

Foto complejos monumental

L'Illa del Rei, anomenada així perquè va ser el lloc de desembarcament d'Alfons III el 1287 en incorporar l'illa a la Corona d'Aragó, és un petit illot situat al centre del port de Maó batejat pels anglesos al segle XVIII amb el nom de The Bloody Island, l'Illa Sagnant. S'hi troben les restes arqueològiques d'una basílica paleocristiana descoberta el 1888, amb uns paviments mosaics que avui es conserven al Museu de Menorca, i un antic hospital naval. Aquest es construeix durant la segona dominació britànica de Menorca (1762-1783) a partir d'una altra edificació hospitalària aixecada durant el primer domini britànic de illa (1713-1756) per atendre malalts i ferits de l'armada anglesa. Al segle XIX l'illa i les seves instal•lacions tenen diferents usos, però l'edifici principal manté les funcions sanitàries i assistencials fins a 1964, any en què és definitivament abandonat. Des de 2004, l'associació Amics de l'Illa de l'Hospital, actualment fundació, està realitzant importants treballs de recuperació i restauració de les dependències d'aquest emblemàtic complex, i les seves sales interiors s'estan habilitant per a usos socials i culturals.

Santuari de la Verge del Toro

Foto complejos monumental

El santuari de la Verge del Toro es troba al cim de la muntanya del mateix nom, la més alta de l'illa. La construcció s'inicia en el segle XVI a partir d'un altre temple d'època medieval. Després de ser cedit a l'ordre dels agustins, al segle XVII continua la construcció d'una nova església, un convent i una talaia defensiva. Amb la desamortització de Mendizábal de 1835, els agustins es veuen obligats a abandonar-lo, i passa a mans privades. L'any 1909 és adquirit per la Diòcesi de Menorca, i és restaurat en les dues dècades següents. El 1928 s'inaugura el monument a les víctimes de la Guerra d'Àfrica, el qual és coronat el 1944 amb la imatge del Sagrat Cor de Jesús. El 1932 s'inauguren les noves instal•lacions, i el 1936 són profanades. Després de la Guerra Civil espanyola el santuari és restaurat i adquireix l'aspecte que presenta en l'actualitat. El 1961 el Papa Joan XXIII proclama la Verge del Toro patrona principal de la diòcesi menorquina. Avui el recinte religiós és atès per la comunitat de franciscanes Filles de la Misericòrdia. A més del santuari, les dependències acullen la Casa d'Espiritualitat, una hostatgeria, un hostal i una petita botiga de records regentada per les religioses.

Ciutadella de Menorca

Foto complejos monumental

Ciutadella de Menorca, Conjunt històric

El poblament de Menorca s'inicia al III mil•lenni aC, en el Calcolític. Les primeres evidencies de certa entitat són de l'edat del bronze i corresponen a petites comunitats poc jerarquitzades que s'assenten de manera estable en aldees de cabanes de planta absidal i que es dediquen a l'agricultura i la ramaderia. Entre el II i el I mil•lennis aC s'experimenta un canvi cultural que dóna lloc a la cultura talaiòtica, que perdura fins a la conquesta romana del 123 aC. En aquest període, la població, altament jerarquitzada i culturalment complexa, es concentra en grans poblats emmurallats i utilitza les necròpolis d'hipogeus per als enterraments. Alguns d'aquests jaciments arqueològics se situen a l'extraradi de la ciutat.

Malgrat tot, l'actual nucli històric de Ciutadella té els orígens en un petit emplaçament romà, possiblement de caràcter militar, que esdevé el nucli de població que les fonts clàssiques identifiquen com a Iamo i que gaudeix de la declaració de municipi a partir de l'any 74 dC. La Carta encíclica de Sever, bisbe de Menorca a l'inici del segle V, ens constata que en el Baix Imperi Romà la societat ciutadellenca és plenament cristiana i que l'illa compta amb diòcesi pròpia.

En el segle X Menorca s'annexiona als territoris d'al-Ándalus. Al llarg de l'època islàmica, Ciutadella - la Madina Manurqa o Madina al-Jazira - esdevé l'únic centre urbà de Menorca i el lloc de residència de les autoritats insulars. La medina, de dimensions molt reduïdes i plegada d'horts dintre de la xarxa urbana, se situa als voltants de la mesquita major, el lloc on després de la conquesta cristiana es construeix la catedral actual. Després que Jaume I conquereixi Mallorca l'any 1229, Menorca roman autònoma durant més de mig segle. El govern del rais Said Ibn Hakam, que tindrà lloc en aquest moment, es caracteritzarà per ser un període d'una gran prosperitat econòmica i cultural per a Ciutadella i per a la resta de l'illa.

L'any 1287 el rei Alfons III el Liberal incorpora l'illa a la Corona d'Aragó. S'aixequen les muralles de la ciutat, que engloben els convents dels franciscans i de les clarisses, i l'església de Santa Maria, l'actual Catedral de Menorca. És durant l'època medieval quan es defineixen els trets principals que caracteritzen al nucli històric de Ciutadella, de manera que, des d'aleshores, els canvis urbanístics han estat molt puntuals.

El 1558 les esquadres otomanes, sota el comandament de Piali Baixà, saquegen la ciutat, a la qual cosa segueix un llarg període de reconstrucció i de recuperació econòmica. En els segles XVII i XVIII es reconstrueixen les muralles i s'aixequen i es reformen esglésies i convents. Atès que Ciutadella manté la capitalitat fins a les dominacions estrangeres del XVIII, és el lloc on es fa patent la progressiva primacia social i econòmica que adquireixen en aquests moments les grans famílies de nobles terratinents, que construeixen les cases senyorials que donen a Ciutadella la monumentalitat que avui la caracteritza.

Amb la industrialització i les transformacions socials i econòmiques que tenen lloc a partir de la segona meitat del segle XIX, irromp una nova classe enriquida que es disputa el protagonisme amb les famílies aristocràtiques de Ciutadella, cosa que es reflecteix amb la construcció de grans residències que emulen les de l'antiga noblesa. En aquest moment es comencen a enderrocar les muralles i s'inicia l'eixample de la ciutat.

L'excepcional bon estat de conservació i la unitat del nucli històric de Ciutadella van fer que l'any 1964 fos declarada conjunt historicoartístic espanyol. Amb la Llei estatal de patrimoni històric de 1985 i l'autonòmica de 1998 esdevé bé d'interès cultural amb la classificació de conjunt històric. Des de 1999 el Pla especial de protecció del conjunt històric de Ciutadella regula les actuacions urbanístiques que s'hi duen a terme amb l'objectiu de garantir la conservació d'una de les ciutats més atractives i singulars de les illes Balears.

La visita a la Ciutadella històrica. Els seus edificis més destacats

Visitar Ciutadella és passejar per una ciutat de traçat medieval, hereva d'un gloriós passat com a capital administrativa i religiosa de Menorca. La Contramurada, una gran avinguda planejada en el lloc que ocupava el fossat de la muralla que donava nom a la ciutat, marca els límits del nucli històric.

La xarxa urbana es distribueix al voltant de dos eixos perpendiculars que travessen la ciutat vella de banda a banda. En direcció W-E trobam el vial format pels carrers Major del Born, de Josep Maria Quadrado (ses Voltes) i de Maó, que posa en connexió la plaça del Born, l'antiga plaça d'armes de la ciutadella, amb la plaça d'Alfons III, lloc on s'obria la porta de la muralla d'on partia el camí que duia a Maó. L'eix N-S és el format pels carrer del Portal de sa Font, de Santa Clara, del Seminari i del Portal d'Artrutx, que travessa el nucli antic tot connectant la plaça de sa Font amb la placeta d'Artrutx, els llocs on hi havia sengles portes de la muralla. Aquests dos eixos ens serviran de punt de partida des del qual descobrir la resta de carrers i racons encantadors que té la ciutat, on els comerços i els bells edificis que hi anirem trobant convertiran la nostra visita a Ciutadella en un passeig inoblidable.

Catedral de Menorca

L'església de Santa Maria es construeix per ordre del rei de la Corona d'Aragó Alfons III el Liberal després de la conquesta de l'illa de 1287. S'aixeca en el lloc on hi havia la mesquita major de la medina islàmica, de la qual aprofita part del basament del minaret per construir el campanar. Saquejada en l'assalt turc de 1558, és erigida Catedral de Menorca l'any 1795. L'edifici principal, aixecat en el segle XIV i amb intervencions dels segles XV, XVI i XVII, és d'estil gòtic, amb nau única i amb voltes de creueria. La capella de les Ànimes, de la segona meitat del segle XVII i d'estil barroc, és obra de Pere Amorós. Entre 1807 i 1814, en temps del bisbe Pere Antoni Juano, es construeixen la portalada principal i la capella del Santíssim, ambdues en estil neoclàssic.

Antiga església de Sant Josep

La capella de Sant Josep es funda el 1390 sota l'advocació de sant Antoni, sant Josep, sant Bartomeu i Nostra Senyora de la Mercè. La modesta edificació primigènia és ampliada i remodelada en la primera meitat del segle XVII tot adoptant la configuració que presenta en l'actualitat. En el segle XVIII és coneguda amb el nom de capella de Sant Antoni. És una església de nau única, sense capelles i amb coberta de voltes de creueria. La portalada d'accés i la façana actuals, d'estil neogòtic, són fruït d'una intervenció feta en el segle XIX. Amb l'adveniment de la Guerra Civil deixa de tenir ús religiós. Des de 1989 es destina a sala d'exposicions.

Església de Sant Francesc

La fundació d'un convent de l'ordre dels franciscans a Ciutadella es remunta a la conquesta d'Alfons III el Liberal de 1287. L'església i el convent es reconstrueixen de bell nou després de la destrucció que pateixen els edificis antics amb l'assalt turc de 1558. La major part de l'actual planta de l'església s'aixeca entre 1569 i 1607, i és una nau única, amb capelles laterals i voltes de creueria. La tribuna i les antigues portalades d'accés són construïdes per Pere Amorós en estil barroc al final del segle XVII. La cúpula del creuer i la façana actual, d'estil neoclàssic, es conclouen el 1808. El convent, construït al llarg dels segles XVII i XVIII, és clausurat pels frares franciscans el 1835 i és esbocat poc temps després.

Antiga església de Nostra Senyora dels Socors (el Socors) i Convent dels Agustins / Seminari Conciliar

Monumental conjunt barroc construït majoritàriament en el segle XVII, amb intervencions del segle XVIII, com a convent de l'ordre dels frares agustins. L'església està enllaçada amb l'arquitectura religiosa castellana, i és de planta de creu llatina, amb capelles laterals i creuer cobert amb cúpula. Les pintures de l'interior són de finals del XVIII i s'atribueixen al pintor suís Josep de Duett. L'orgue és de 1794 i és obra de Josep Casas i Soler. Amb la desamortització els agustins són expulsats del convent i al 1858 s'hi instal•la el Seminari Conciliar. Actualment és casa sacerdotal, arxiu i biblioteca, hostatgeria i Museu Diocesà de Menorca. L'església és l'auditori de la Capella Davídica.

Capella del Sant Crist dels Paraires

L'església del Sant Crist es construeix per iniciativa del gremi dels paraires entre 1662 i 1667 per exposar i venerar la miraculosa imatge del Sant Crist la qual, segons la tradició, havia suat en diverses ocasions. És obra de Pere Sureda i és un dels millors exemples de l'arquitectura barroca que s'aixeca a Menorca en el segle XVII. Ocupa el solar d'un antic habitatge, d'aquí les seves dimensions reduïdes, i és de planta de creu llatina amb creuer cobert amb cúpula i llanternó. Conserva part de les pintures al fresc amb les quals es va decorar l'interior poc després de la seva construcció. La imatge original del Sant Crist, de començament del segle XVIII i restaurada després de la Guerra Civil per l'escultor Jaume Bagur Arnau, es troba en el centre del retaule del segle XVIII que presideix l'altar.

Antiga església del Roser (El Roser)

L'església del Roser es construeix al mateix lloc on n'hi havia una altra de dedicada a Nostra Senyora de la Rosa aixecada entre les acaballes del segle XV i el començament del XVI. L'edifici actual es va començar a construir a finals del segle XVII i no es conclou fins el 1750. És una obra atribuïda a la família Amorós, els executors dels pocs edificis de Menorca d'estil barroc del segle XVIII, i emparentada amb la capella de les Ànimes de la Catedral de Menorca i la façana de la casa de la primera branca dels Saura, dels mateixos autors. És una església de nau única, amb capelles laterals, voltes d'aresta i creuer cobert amb cúpula i llanternó. Presenta una de les façanes de major qualitat arquitectònica de l'illa. Des de 1989 és de propietat municipal i es destina a sala d'exposicions.

Església de Sant Miquel

En el segle XV ja hi ha una capella consagrada a sant Miquel a l'església de Santa Maria, actual Catedral. L'església de Sant Miquel té els seus orígens en un petit oratori que queda molt malmès amb l'assalt turc de 1558, que es reconstrueix després i s'acaba entre 1720 i 1724. A partir de 1893 s'empra d'oratori del petit convent de monges de la Consolació instal•lades al carrer de ses Andrones. L'església actual, que conserva la nau principal de la capella original, i l'entorn que l'envolta pateixen una important ampliació i reforma l'any 1955 per satisfer les necessitats del Centre Catequístic de Sant Miquel, creat el 1919 pel pare Sebastià Juan Sampol de Palós per millorar les condicions de vida de la barriada. Des de llavors s'hi han anat fent millores continuades, i en manté l'ús catequístic i social fins avui.

Santuari de Maria Auxiliadora

La primera església de Ciutadella consagrada a Maria Auxiliadora és fruit de la tasca del pare Federico Pareja i Mesa, introductor de l'obra salesiana a Ciutadella. S'aixeca a partir dels plànols d'Enric Sagnier i Villavecchia, i és beneïda el 1893. L'augment de la devoció dels ciutadellencs cap a aquesta advocació mariana, que va parella al desenvolupament de l'obra salesiana i a la posterior beatificació de Dom Bosco, el seu fundador, obliga a ampliar-la entre 1920 i 1922 segons plànols de Francesc Folguera i Grassi. L'església actual, que integra el temple primitiu i conserva la façana neogòtica original, es construeix a partir dels plànols de l'arquitecte maonès Francesc Femenías i Fàbregues, i és beneïda i inaugurada el maig de 1941. És ornada al llarg de les dècades de 1940 a 1960.

Església de les Carmelites

La congregació de monges terciàries carmelites de Ciutadella, que esdevenen després carmelites missioneres, és fundada pel beat i frare carmelita Francesc Palau i Quer l'any 1860 arran d'una visita feta a l'illa per predicar la novena d'ànimes a la Catedral de Menorca. Després de diversos canvis de domicili, la petita comunitat, dedicada a l'oració i a desenvolupar diverses tasques assistencials i formatives, s'instal•la definitivament l'any 1899 a la casa cedida per la benefactora Casilda Caimaris i Vives del carrer de Maó. Dolores Menéndez de Arango, cunyada de l'anterior, adquireix la casa del costat per què hi construeixin l'oratori. La petita església, construïda segons plànols d'Enric Sagnier i Villavecchia i beneïda l'any 1900, és neogòtica, l'estil per antonomàsia de l'arquitectura religiosa de l'època.

Convent de Santa Clara

La fundació del primer ordre monàstic de monges clarisses de Ciutadella es remunta a l'any de la conquesta d'Alfons III el Liberal de 1287. Les obres de construcció de la primitiva església i del convent s'inicien al segle XIV però no es conclouen fins ben entrat el segle XVI. Amb l'assalt turc de 1558 el monestir és destruït i es reconstrueix de bell nou a l'inici del segle XVII en l'estil barroc del moment. Per ordre de l'ajuntament de la II República, els edificis existents són enderrocats l'any 1936. La primera pedra de l'actual edifici es col•loca l'any 1946, en temps del bisbe Bartomeu Pascual Marroig. En l'actualitat en manté l'ús monàstic.

Palau Episcopal (Cal Bisbe)

L'erecció de l'església de Santa Maria com a Catedral de Menorca en temps del rei Carles IV l'any 1795 obliga a construir una residencia episcopal d'acord amb aquesta nova funció. El palau respon a un projecte elaborat a Madrid per Francisco Sánchez i és edificat aprofitant les cases de l'antiga pabordia. La seva construcció, iniciada el 1798 i que du parella l'obertura de l'actual carrer de Cal Bisbe, no s'arriba a concloure, fet que provoca que l'entrada principal quedi desplaçada a un costat respecte al conjunt construït. La façana és d'estil neoclàssic i la portalada principal dóna a un pati interior des del qual s'accedeix a les diferents dependències de l'edifici i a una escala exterior amb llotja d'inspiració renaixentista que ressalta l'accés a la planta noble del palau.

Casa del Baró de Lluriach (Cas Baró)

El primer títol nobiliari a Menorca és el de la Baronia de Lluriach, concedit pel rei Carles II l'any 1683 a Miguel Leonardo de Cardona i Rentería, cavaller de Santiago i tinent general de les costes del Regne de Granada. Aquest títol es manté en l'actualitat en l'XI baró de Lluriach, que té la seva residència en aquesta casa ciutadellenca. L'edifici és el resultat de la concentració de tot un seguit de petites cases que s'unifiquen, amb una ala que dóna al carrer que inclou els salons nobles. El volum de la façana, que es construeix en el segle XVII, és molt sobri, com l'interior, i tot just deixa entreveure l'estil barroc de l'època en què es construeix en el coronament de les balconeres en forma de copinya i en les balustres de pedra de les finestres del pis superior.

Casa dels Marquesos d'Albranca i ducs d'Almenara Alta (Cas Duc)

La Casa Martorell és el resultat de l'annexió de diferents cases que s'unifiquen sota una façana molt sòbria amb aires italianitzants i influències de l'arquitectura de les grans cases mallorquines, amb una distribució dels espais nobles interiors, amb riques decoracions i pintures murals, que recorda la dels palaus neoclàssics francesos. L'edifici té els seus orígens en el segle XVII però no es conclou fins 1849. Els Martorell són una antiga i notable família menorquina de la que descendeix Gaví Martorell i Gomila, que obté del rei Carles IV, el 1789, el Marquesat d'Albranca i que, per successió i unions matrimonials, passa a ostentar el Ducat d'Almenara Alta, entre d'altres títols nobiliaris. La casa és propietat de la VIII marquesa d'Albranca i de la seva família.

Casa del Comte de Torre-saura (Cas Comte)

Cas Comte és una aglomeració d'edificis que resten ocults darrere d'una impactant façana que dóna a la plaça del Born i que s'aixeca l'any 1839 segons plànols d'Ildefonso Hernández. La façana i la porta principal, presidida aquesta per una cara envelada símbol de l'hospitalitat, s'aixequen en el carrer Major del Born. Curiosament, la gran portalada de la monumental façana neoclàssica que dóna al Born i que està presidida per l'escut de la família és només la dels carruatges. El Comtat de Torre-saura és concedit per Ferran VII a Bernat Ignasi Olives i Olives l'any 1818, i d'ell sorgirà una de les famílies més riques i il•lustres de Menorca. La casa és propietat dels hereus del VI comte de Torre-saura.

Casa Salort / antiga Casa Martorell

L'antiga Casa Martorell es completa l'any 1813 i desplega la seva monumental façana neoclàssica rematada amb un gran frontó triangular al carrer Major del Born. Destaca la impressionant llotja que s'obre a la façana que dóna a la plaça, que recorda l'arquitectura italiana i que és imitada a través de les dues galeries de la casa del Comte de Torre-saura que també donen al Born; casa construïda just després i al costat seu. Es construeix com a residència de la segona branca de la família Martorell, directament emparentada amb els marquesos d'Albranca, que passa a dur el nom de Salort, família ennoblida el 1864. Atès el parentiu directe dels Salort amb la família Olives, és l'actual propietari qui ostenta el títol de VIII comte de Torre-saura.

Casa dels Marquesos de Menasalbas i de Terranova (Can Squella)

Edifici sorgit de l'aglomeració d'un conjunt de cases més antigues, a les quals dóna unitat una façana d'estil barroc italianitzant datada del segle XVIII amb elements decoratius del XIX. Aquesta casa és un exponent de l'arquitectura residencial que promou l'aristocràcia ciutadellenca a partir del segle XVII i que deixa de manifest el seu estatus social. L'edifici principal inclou una sala de benvinguda que s'articula al voltant d'una original escala de doble volta al pis inferior i l'ala noble de recepcions al pis superior. És propietat dels Squella, una antiga família de Menorca que entronca amb llinatges amb nombrosos títols nobiliaris i que posseeix els marquesats peninsulars de Menasalbas i de Terranova.

Casa Saura, primera branca (Can Saura-Miret)

Notable edifici de nova planta del segle XVIII que ocupa una illa de cases. És construït per iniciativa del cavaller Joan Miquel Saura Morell, primer membre de la saga aristocràtica de la segona branca dels Saura, gràcies a la compensació que rebé dels anglesos quan arribaren a l'illa per haver encapçalat, l'any 1706, la rebel•lió dels partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip d'Anjou en la Guerra de Successió. És la residència del bisbe Antoni Vila i Camps, el primer d'ocupar el càrrec després de la proclamació de l'església de Santa Maria com a Catedral de Menorca, mentre es construeix el palau episcopal. La façana de l'edifici es desvincula de l'estil barroc de l'època i assoleix un estil més senzill i manierista. Ha estat adquirit recentment per l'Ajuntament de Ciutadella i acull diferents serveis culturals.

Casa Saura, segona branca (Can Saura-Morell)

Notable edifici de nova planta del segle XVIII que ocupa una illa de cases. És construït per iniciativa del cavaller Joan Miquel Saura Morell, primer membre de la saga aristocràtica de la segona branca dels Saura, gràcies a la compensació que rebé dels anglesos quan arribaren a l'illa per haver encapçalat, l'any 1706, la rebel•lió dels partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip d'Anjou en la Guerra de Successió. És la residència del bisbe Antoni Vila i Camps, el primer d'ocupar el càrrec després de la proclamació de l'església de Santa Maria com a Catedral de Menorca, mentre es construeix el palau episcopal. La façana de l'edifici es desvincula de l'estil barroc de l'època i assoleix un estil més senzill i manierista. Ha estat adquirit recentment per l'Ajuntament de Ciutadella i acull diferents serveis culturals.

Casa Olivar (Davant l'Església)

La casa és propietat dels descendents de l'entroncament entre la saga aristocràtica iniciada per Onofre Martí Totxó, nomenat cavaller el 1594 i germà del paborde Martí, i la del prosper mercader maonès Marc Olives. L'edifici es construeix per iniciativa de Bernat Olives Ametller, ennoblit amb el Reial Privilegi de Noblesa de Sang el 1636, que havia comprat tres anys abans una filada de cases davant l'església de Santa Maria, actual Catedral de Menorca, per edificar-hi la seva residència. La distribució dels espais interiors segueix el patró de les cases nobles de Ciutadella de l'època, on els elements protagonistes són el vestíbul, l'escala central i la sala noble que s'obre a la façana principal. Aquesta, encarada amb la Catedral i amb una composició molt clàssica, és refeta al finals del segle XVIII.

Casa Salort

Residencia de la branca de la família Salort, instal•lada en el segle XVI al lloc de s'Albaida i després a Alaior, que s'estableix a Ciutadella, ennoblida per la reina Isabel II l'any 1864 i entroncada amb diverses famílies aristocràtiques de Ciutadella. L'espectacular casa es conclou ben entrat el segle XIX i segueix la distribució de les grans cases nobles de la ciutat. De l'exterior destaca l'elegant llotja de la placeta de Sant Antoni, que és una versió simplificada i de mida més reduïda de les grans galeries neoclàssiques de l'antiga Casa Martorell i la del Comte de Torre-saura que donen a la plaça del Born, clarament inspirades en l'arquitectura italiana i, especialment, en les llotges de les basíliques romanes.

Casa Olives

Residència d'una de les branques de la família dels Olives, construïda durant la II República, entre 1934 i 1935, a partir dels plànols de Francesc Femenías i Fàbregues i en estil entre modernista i historicista. La nova planta s'adapta a l'antic urbanisme del lloc i s'aixeca en el solar que ocupaven diverses cases tot envaint una part de l'antiga plaça Vella, l'antic centre neuràlgic de la ciutat situat en la intersecció entre els dos vials perpendiculars que travessaven el nucli emmurallat de nord a sud i d'est a oest connectant les diferents portes de la muralla. Malgrat ser una construcció recent, segueix el patró de les grans cases de Ciutadella, on el vestíbul d'entrada, la gran claraboia que il•lumina la caixa de l'escala i la escala central que dóna accés als salons, amb un original boínder que s'obre a la plaça, són els principals elements entorn dels quals s'articulen la resta de dependències.

Casa Sintas

Residència dels descendents dels Sanxo, família originària de Maó i que s'estableix a Ciutadella quan el seu representant, Marc Sanxo Olives, és nomenat cavaller el 1625. La família s'ennobleix en el moment que el primogènit, Pau Sanxo Serra, rep el Reial Privilegi de Noblesa de Sang el 1640. Per descendència, la representació de l'estirp noble dels Sanxo la posseeix, des de les acaballes del segle XVIII la família Sintas, procedent d'Alaior i entroncada amb altres nobles famílies menorquines. Com en la majoria de les grans cases aristocràtiques de Ciutadella, Can Sintas és el resultat de la unió de diverses cases que són convenientment remodelades entre els segles XVII i XIX tot seguint uns paràmetres acords amb les necessitats i l'estatus nobiliari dels seus propietaris.

Casa Carreres (Ca Dony Faustino))

Antiga residència de la família Ametller que passa als Carreres, estirp originari de Maó que s'estableix a Ciutadella quan Joan Carreres Albertí és nomenat cavaller el 1651 i que després entroncarà amb altres llinatges aristocràtics. La monumental casa és el resultat d'importants obres de reforma realitzades al llarg dels segles XVIII i XIX per ennoblir les antigues construccions sobre les quals s'aixeca. A l'inici del segle XX la casa és adquirida pel representat d'una de les branques dels Olives, Dony Faustino Olives Saura, del qual agafa el nom popular amb què es coneix la casa avui dia. En contraposició a l'austera façana del carrer de Sant Rafael, hi ha la que mira cap al port i que s'obre a un antic hortet reconvertit en bucòlic i bell jardí geomètric ubicat en plena trama urbana del nucli històric.

Bastió de sa Font

Baluard del recinte emmurallat de Ciutadella aixecat al llarg del segle XVII sobre l'antiga muralla medieval construïda després de la conquesta de 1287 i que queda molt malmesa després de l'assalt turc de 1558. El Bastió de sa Font s'acaba el 1692 per protegir el portal del mateix nom, enderrocat el 1889. Des dels seus orígens, els espais interiors es destinen a magatzem del delme. Perduda la seva finalitat militar, l'any 1881 passa a ser de propietat municipal i el 1902 el lloga per ser utilitzat com a fàbrica d'enllumenat per acetilè. Fins a 1986 s'empra de dipòsit de subministrament d'aigua corrent. El mes de maig de 1995, després de restaurar-lo, s'inaugura com a seu del Museu Municipal de Ciutadella.

Bastió del Governador

La muralla medieval de Ciutadella es construeix en el segle XIV, un cop incorporada l'illa a la Corona d'Aragó, a imitació de les de Perpinyà, encara que es coneix de l'existència d'un mur que protegia la medina islàmica i que la separava de l'alcassaba. Aquesta muralla pateix l'assalt dels turcs de 1558, fet que provoca que s'hagi de construir una muralla nova amb el mateix traçat que aquella en el segle XVII, però adaptada a les necessitats artilleres del moment. Els bastions de sa Font i del Governador són els dos únics testimonis que es conserven d'aquella muralla un cop enderrocada entre els segles XIX i XX per afavorir el creixement de la ciutat. El nom d'aquest baluard ve donat perquè en el lloc on hi ha l'edifici de l'Ajuntament s'aixecava la residencia del governador de l'illa.

Molí des Comte

Els molins de vent fariners es comencen a emprar a Menorca quan s'incorpora a la Corona d'Aragó, encara que el seu ús es generalitza en els segles XVIII i XIX, moment en què es construeix aquest molí per iniciativa de Francisca Olives i Squella, mare del II comte de Torre-saura, per emmagatzemar i moldre la producció de blat de les seves extenses possessions. Deixa de moldre l'any 1905. És restaurat en la dècada de 1950; però una ventada en destrueix el velam i les antenes, que no es restitueixen fins l'any 1995. Els molins des Comte i de ses Roques Llisses són els únics que es conserven dels múltiples molins que antigament envoltaven la ciutat emmurallada.

Plaça del Mercat

En la segona meitat del segle XIX s'inicia l'enderrocament de les muralles, la ciutat s'expandeix fora dels seus límits i s'executen grans projectes urbanístics. Un d'ells és la reconversió de l'hort de l'antic Convent dels Agustins, abandonat el 1835 amb la desamortització, en mercat de queviures. La plaça es configura entre 1868 i 1869, en ple període revolucionari, d'aquí que encara conservi el nom de “Plaza de la Libertad”. La construcció destinada a peixateria i la galeria de carnisseries són de 1895, segons plànols de Ramon Cavaller Gelabert, i són l'únic testimoni d'arquitectura de ferro del nucli històric de Ciutadella, l'únic d'aquest tipus que es conserva a Menorca.

Teatre des Born

Edifici construït entre 1874 i 1875 al lloc on hi havia una antiga caserna de Cavalleria i juntament amb la seu de la societat cultural i recreativa del Cercle Artístic. El plànol és de Ramon Cavaller Gelabert, que segueix l'estil neoclàssic amb referències pal•ladianes en la concepció de la façana i influències del Teatre Romea de Barcelona, inaugurat el 1868, en la distribució de la planta i les dimensions de l'espai interior. S'inaugura el novembre de 1875, amb la representació de Vida de un jugador i Els set dolors. El 1906 s'hi instal•la el cinematògraf, i el 1931 el cinema sonor. L'interior és reformat completament el 1929, i ho torna a ser els anys 1985 i 2012. Des del 1984 és propietat de l'Ajuntament de Ciutadella.

Ajuntament de Ciutadella de Menorca

L'edifici de les cases consistorials és obra de l'arquitecte i dissenyador Enric Sagnier i Villavecchia, i es construeix entre 1884 i 1925. S'aixeca al mateix lloc on hi havia una antiga fortificació separada de la medina islàmica que, després de la conquesta d'Alfons III el Liberal de 1287, es reconverteix en alcàsser del governador de Menorca, tot mantenint aquest ús fins el segle XVIII. Serà la residència del governador militar de Ciutadella fins a mitjans del segle XIX, i el 1879 és cedit a l'Ajuntament per construir-hi l'actual edifici. La façana, d'estil neogòtic, és una interpretació lliure i romàntica de l'alcàsser primigeni. A l'interior destaca el Saló Gòtic, amb la galeria de Fills Il•lustres de Ciutadella.

La Seixantina / antic Banc Central

Davant la Catedral de Menorca hi va haver, fins a finals del segle XIX, la seu de la Universitat General de Menorca. Aquell edifici havia estat construït de bell nou l'any 1572 després d'haver quedat completament destruït amb l'assalt turc de 1558. L'actual edifici es construeix tombant el canvi de segle per acollir la societat asseguradora coneguda com La Seixantina i una botiga de queviures i articles diversos. A mitjan segle XX acull un magatzem i després esdevé seu d'una entitat bancària. Actualment l'ocupen les oficines de la seu de Ciutadella del Consell Insular de Menorca, l'oficina d'informació turística i diferents serveis culturals als pisos superiors.

Antics Hospital i Capella de Santa Magdalena

Es té coneixement de l'existència a Ciutadella d'una institució de caràcter insular amb funcions sanitàries i assistencials ja en època medieval. L'hospital i la petita església de Santa Magdalena ja estan construïts en el segle XVIII, i s'aixequen al mateix lloc on n'hi havia hagut un altre que havia quedat molt malmès amb l'assalt turc de 1558. L'edifici actual és inaugurat i beneït el 1868 després d'una important reforma de l'antic immoble. El 1891 l'hospital és traslladat a les dependències de l'antic Convent de Sant Antoni, situat fora del recinte emmurallat, i l'edifici esdevé escola pública. Després d'una reforma integral, actualment acull la Casa de Cultura i la Biblioteca Pública. L'oratori és un pati cobert que ha estat batejat amb el nom d'Umbracle de Venus.

Castell de Sant Nicolau

L'actual torre s'aixeca en el lloc on n'hi havia una de més senzilla d'època medieval, i adopta el seu nom per la proximitat a un oratori dedicat a sant Nicolau, enderrocat el 1799. La torre es construeix a les acaballes del segle XVII per protegir l'entrada del port i de les cales properes a Ciutadella i evitar el desembarcament de vaixells enemics. Els plànols són dels enginyers militars Joseph Castellón i Blas Zapinno, de 1680 i 1782 respectivament, encara que la torre ha sofert diferents intervencions amb posterioritat per adaptar-la a les exigències artilleres de cada moment. Deixa de tenir ús defensiu en el segle XIX, encara que el recupera en la Guerra Civil. Amb la darrera restauració s'han reconstruït elements desapareguts o transformats i s'ha recuperat l’aspecte original de la construcció.

Antic Hospital Municipal

Les primeres instal•lacions sanitàries i assistencials de Ciutadella es documenten en el segle XIV. Després de diferents canvis de seu, el 1891 l'hospital de Ciutadella es trasllada en aquest emplaçament, en les dependències de l'antic convent de l'ordre de Sant Antoni Abat, situat fora del nucli emmurallat. L'any 1894 l'edifici existent pateix una remodelació profunda i se'n construeix la façana actual, executada segons el projecte i la direcció de Josep Moll i Vidal i finançada per l'industrial ciutadellenc Llorenç Cabrisses Sastre. Entre 1987 i 1992 l'edifici és enderrocat completament i es reforma per tal d'acollir-hi l'actual residència geriàtrica, tot conservant de la construcció original la façana i la porxada.

Antic Cementeri Catòlic (Cementeri Vell)

El 1787 Carles III prohibeix la insalubre costum d'enterrar a les esglésies, la qual cosa obliga a situar els cementeris en llocs allunyats de les poblacions. La construcció del cementeri de Ciutadella s'inicia el 1834, i és beneït el 1838. L'any 1876 resulta insuficient i se'n fa una ampliació de planta semicircular adossada al costat sud de la part antiga. El 1881 es construeix la façana rematada amb l'àngel de l'Apocalipsi i la capella s'aixeca entre 1922 i 1923. La capella reprodueix la façana d'unes casetes situades a l'entrada principal del Cementeri Vell de Barcelona, de l’any 1818 i obra de l’arquitecte italià Antonio Ginesi. Els recintes més antics del cementeri deixen de manifest les influències de les idees de la Il•lustració en la seva configuració. La darrera ampliació del cementeri, adossada al nord del recinte antic, és de la dècada de 1950.

Obelisc de la plaça del Born (sa Piràmide)

Monument commemoratiu de 22 m d'altura, erigit en record a les víctimes de la invasió turca de Ciutadella de 9 de juliol de 1558. La idea d'honrar l'heroica resistència de la població davant les tropes pirates otomanes es materialitza a través d'un acord de l'Ajuntament de Ciutadella de 27 de juny de 1853, paral•lelament a l'ordenació de la plaça. El projecte és de 1855 i és obra de Rafael Oleo i Quadrado. Es conclou el 1857. Les plaques de marbre que l'envolten es col•loquen el 1884. El text és redactat per l'il•lustre historiador Josep M. Quadrado i Netto i diu: “Hic sustinuimus / Pro aris et focis / Usque ad mortem / Anno MDLVIII”. En el 450 aniversari dels fets, ha estat restaurat.


Veure Talaia Cultura Ciutadella en un mapa més gran
Back to top