HISTÒRIA

PREHISTÒRIA

prova

L'inici del poblament de Menorca té lloc a partir del III mil•lenni aC, al Calcolític. Les primeres evidències materials de certa entitat pertanyen a l'Edat del Bronze i corresponen a reduïdes comunitats poc jerarquitzades que s'assenten de manera estable en petites aldees de cabanes, amb una economia basada en l'agricultura, la ramaderia, la caça i la recol•lecció, i amb creences i rituals funeraris propis.

Entre el II i el I mil•lennis aC es produeix un canvi cultural que dóna lloc a la cultura talaiòtica, que perdura fins a la conquesta romana. Durant aquest període s'experimenta un important creixement demogràfic i la població, altament jerarquitzada i molt complexa des del punt de vista cultural, es concentra en grans poblats emmurallats i utilitza les grans necròpolis d'hipogeus per als seus enterraments. A aquesta fase correspon la construcció dels talaiots, l'element més significatiu i que dóna nom a aquesta cultura, destinats, suposadament, a la vigilància i al control del territori en un marc econòmic de tipus agrícola i ramader.

A Menorca no s'assenta cap colònia fenicio-púnica, si bé és cert que s'estableix un fort intercanvi comercial entre indígenes i colons quan els fenicis s'estableixen a Eivissa, i que es reforça en la seva fase púnica, a partir del segle V aC, quan Menorca immersa en la seva àrea d'influència comercial. A partir del segle III aC, la cultura talaiòtica es veu enriquida amb l'arribada massiva de productes d'importació degut a que es troba perfectament immersa en el circuit comercial establert entre el llevant peninsular, les illes i el nord d'Àfrica i amb els assentaments púnics d'Eivissa i Cartago com a principals focus d'aquest comerç.

L'ÈPOCA ROMANA

epoca romana

Les illes Balears són conquerides per Cecili Metel l'any 123 aC, i resten integrades a l'àrea de domini de la República romana. Això donarà lloc a la progressiva aculturació de la població indígena, la qual anirà adoptant com a propis els costums i les formes de vida de Roma. Els primers assentaments romans són petits emplaçaments costaners de caràcter militar que esdevenen nuclis de població romana i en el focus d'irradiació de la romanització a la resta del territori insular. Les fonts clàssiques es refereixen a tres nuclis urbans romans: Iamo (Ciutadella), Mago (Maó) i Sanicera (Sanitja).

L'Alt Imperi romà significarà la plena romanització de l'orbe romà i l'organització administrativa del seu territori. Les illes Balears s'integren a la província de la Hispània Citerior primer, a la Tarraconense després i, finalment, esdevenen província romana independent. L'any 74 dC, Iamo i Mago són declarats municipi per l'edicte de Llatinitat de Vespasià, fet que implica la concessió del dret de ciutadania romana als seus habitants, la qual cosa significa l'elevat grau de romanització aconseguit pels menorquins en aquest moment.

Amb la divisió de l'Imperi al segle IV, la posterior caiguda de Roma i la conseqüent desintegració de l'Imperi Romà d'Occident, les illes queden vinculades al d'Orient. Després d'un breu període d'ocupació vàndala, les illes Balears s'integren a l'Imperi Bizantí. La Carta encíclica de Sever, bisbe de Menorca a principis del segle V, ens constata que en el Baix Imperi l'illa és plenament cristiana i que compta amb diòcesi pròpia.

L'ÈPOCA ISLÀMICA

epoca islamica

Al segle X Menorca és annexionada als territoris d'al-Àndalus i s'inicia un intens procés d'islamització de l'escassa població que llavors tenia. En aquest període Ciutadella, la Madina Manûrqa o Madina al-Jazira, és l'únic centre urbà d'importància i el lloc de residència de les autoritats insulars. La seva proximitat amb l'illa veïna de Mallorca i el seu petit port, prou capaç per a les embarcacions de l'època, afavoreixen el seu desenvolupament.

Al segle XI, les illes Balears passen a dependre del regne taifa de Dénia, convertint-se després en un regne taifa independent. A finals d'aquest segle, s'incorporen als territoris ocupats per la tribu berber dels almoràvits, i després als dels almohades. Després de la conquesta de Mallorca de Jaume I l'any 1229, Menorca roman autònoma durant més de mig segle, i prospera econòmicament i culturalment durant el govern de Said Ibn Hakam, moment en el qual l'illa es converteix en refugi de molts exiliats andalusins que fugen de les seves terres envaïdes pels reis cristians.

L'EDAT MITJANA

edad media

L'any 1287 el rei Alfons III el Liberal incorpora l'illa a la Corona d'Aragó i, després de la seva mort i durant un breu període de temps, formarà part del Regne de Mallorca. La conquesta d'Alfons III implicarà la destrucció de la societat musulmana menorquina i la seva substitució per una ètnia, cultura i religió diferents: és la incorporació de l'illa al món cristià occidental i el punt de partida de l'actual poble de Menorca.

Ciutadella és nomenada capital de l'illa, i allà s'hi estableix el poder polític i religiós, presidit per la Universitat General de Menorca, constituïda per representants de tots els estaments socials. El rei ordena la construcció de les muralles dels nuclis de Ciutadella i Maó, i la construcció de l'església de Santa Maria, l'actual Catedral de Menorca, al mateix lloc on s'emplaça la mesquita major de la medina islàmica.

La conquesta comporta també el repartiment de terres i una nova estructura de la propietat. En l'àmbit rural la població resideix en explotacions agropecuàries en les quals els propietaris són els pagesos emfiteutes, que paguen un cens anual al Reial Patrimoni reservant-se el rei el domini directe de la terra, i, en el cas de les cavalleries, els cavallers, que reben terres de ple domini a canvi de mantenir un cavall armat per atendre la defensa de l'illa en cas necessari. Aquests últims seran, en part, el germen de la petita noblesa local que s'anirà configurant al llarg dels segles posteriors.

MENORCA CAP A L'ÈPOCA MODERNA (segles XV-XVII)

epoca moderna

Amb la unió dinàstica de les corones de Castella i Aragó es posen les bases d'un nou estat, amb un exèrcit, una diplomàcia i una administració comuns. Amb Carles I s'inaugura la dinastia dels Habsburg, que regna entre els segles XVI i XVIII, un període que es caracteritza per la transformació de les velles estructures medievals i pel sorgiment del Renaixement primer, i del Barroc després.

La recuperació de finals del segle XV i principis del XVI es veu truncada amb les incessants incursions de esquadres otomanes a l'illa, que culminen el 1535 amb el saqueig de Maó al comandament de Barba-rossa, i el 1558 amb el de Ciutadella amb Pialí Baixà al capdavant. Després d'això s'inicia un llarg procés de reconstrucció i recuperació econòmica, es reconstrueixen muralles i s'aixequen i reformen convents i esglésies.

En aquest període es produeixen importants canvis socials i del sistema de propietat del sòl. La societat queda polaritzada en unes poques famílies terratinents, ennoblides al llarg del segle XVII amb l'adquisició de títols de cavaller. La crisi ha accelerat el traspàs de les terres dels pagesos emfiteutes als senyors absentistes, que reuneixen grans patrimonis i consoliden el seu nou estatus construint les grans cases que donen a Ciutadella la monumentalitat que avui la caracteritza. Paral•lelament, Ciutadella anirà perdent la seva hegemonia política i econòmica a favor de Maó.

EL SEGLE XVIII

El canvi de la dinastia reial dels Habsburg als Borbons és el detonant de la Guerra de Successió, en la qual Menorca es veu plenament immersa en esdevenir punt de mira de les principals potències marítimes de l'època per la seva estratègica situació al centre de la Mediterrània occidental. L'interès per Menorca rau en l'excel•lent port de Maó i en la fortificació per a la seva defensa, el castell de Sant Felip.

Així, el segle XVIII es caracteritza pels continuats canvis de domini per part de les diferents potències europees del moment: un primer domini britànic (1713-1756), un domini francès (1756-1763), un segon domini britànic (1763-1782 ), un domini espanyol (1782-1789) i un tercer domini britànic (1789-1802). Amb el Tractat d'Amiens, de 1802, la corona espanyola recupera definitivament Menorca i les reformes institucionals dutes a terme en els diferents dominis estrangers de l'illa queden sense efecte.

D'altra banda, serà durant la dominació espanyola del segle XVIII quan la corona opta per establir el govern civil i militar de l'illa a Maó, i compensar Ciutadella, l'antiga capital, amb la restauració de la diòcesi de Menorca designant-la seu diocesana.

MENORCA CONTEMPORÀNIA

menorca contemporanea

El segle XIX significa la desaparició de l'antic règim i l'inici de l'època contemporània. A principis de segle, el port de Maó es converteix en base naval de les esquadres espanyoles i britàniques. La important activitat naviliera i mercantil que hi té lloc, i el suport d'una burgesia creixent, propicien un liberalisme emergent en una societat majoritàriament conservadora. En aquesta conjuntura, Menorca viu una forta crisi que provoca una important onada migratòria a Algèria.

La situació canvia a partir de la segona meitat del segle XIX, moment en què el sector manufacturer local s'industrialitza lentament, fet que dur parell una progressiva transformació social, política i econòmica: es consolida una classe burgesa i industrial, que es disputa el protagonisme social i polític amb la noblesa terratinent, i una classe obrera que cada vegada adquireix més protagonisme.

Després del parèntesi de la Guerra Civil espanyola i la postguerra, la indústria del calçat viu una època de rellançament a partir de la dècada de 1950, la qual funcionarà a ple rendiment, juntament amb el sector de la bijuteria durant les dues dècades següents, en detriment del sector agrari i la introducció, tímida encara que progressiva, del turisme. A partir de la dècada de 1980 el turisme es converteix en la principal activitat econòmica de l'illa.

El principal repte davant del qual ens trobem avui els menorquins és el de saber conjugar tradició amb modernitat, conservació del patrimoni natural i cultural amb progrés i benestar econòmic. Del camí que decidim prendre avui dependrà la qualitat de vida de les generacions que ens succeeixin.

Back to top