PAISATGES I ECOSISTEMES

EL PAISATGE I L'HOME

pared seca menorca

El medi natural de Menorca es caracteritza per la seva diversitat ambiental. Així, en només 700 km2 trobem una representació de gairebé tots els hàbitats característics de la Mediterrània, es per això que Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera l'any 1993 per acord del Consell de Coordinació del programa MaB de la UNESCO. Però en aquest nomenament també va tenir un paper primordial el ric patrimoni històric i arqueològic menorquí i, especialment, la intervenció de la mà de l'home en la configuració del paisatge de l'illa.

El tret més destacat del paisatge de Menorca és, sens dubte, els milers de quilòmetres de murs de pedra seca que quadriculen el territori i, repartides per aquesta xarxa, les nombroses construccions etnològiques que s'integren en el paisatge sense estridències. El paisatge de Menorca és, per tant, un paisatge humanitzat, però, encara que sembli contradictori, és una humanització molt respectuosa amb la natura, ja que la flora i la fauna naturals conviuen amb els camps de conreu i la ramaderia. Efectivament, en cap moment es veuen grans extensions de terra transformades en camps agrícoles sense vegetació natural, sinó que el terreny se'ns apareix com un complex mosaic de zones domesticades per l'home i zones silvestres, produint-se una situació d'equilibri i d'interrelació entre natura i cultiu que dóna lloc a un ecosistema complex, madur i altament original.

Aquest peculiar paisatge agrícola és el producte d'un model tradicional d'explotació de la terra que els pagesos menorquins vénen aplicant des de segles enrere d'una manera espontània, i el seu resultat és fruit d'una cultura que sabia seguir el ritme de la natura, que treia el màxim profit a la terra però sense esgotar-la. Es pot dir, així, que el territori agrari de Menorca és el resultat de l'aplicació del que avui anomenem un model de desenvolupament socioeconòmic sostenible.

LES GRANS MASSES FORESTALS

pared seca menorca

El paisatge no destinat a usos agrícoles i ramaders ocupa una extensió d'unes 20.000 ha, el que equival aproximadament a una tercera part del seu territori, i està ocupada principalment per una massa forestal de boscos d'alzines, pins i ullastres.

L'alzinar és el tipus de bosc més ben adaptat al medi insular ja que, de no comptar amb la intervenció de la mà de l'home, cobriria de manera espontània la major part del seu territori. Actualment abunda al centre de l'illa i en els barrancs. És un bosc dens i ombrívol, de fulla perenne, dominat per l'alzina (Quercus ilex) i per diverses espècies arbustives.

Els boscos d'ullastres (Olea europaea) són freqüents en sòls pobres, secs i poc proclius al creixement de l'alzina. Són baixos, ombrívols i bastant densos, rics en vegetació de sotabosc i en espècies arbustives, termòfiles i enfiladisses. Es presenten de manera independent o integrats en el paisatge humanitzat parcel•lat amb murs de pedres en sec. Aquesta simbiosi entre les petites masses arbòries d'ullastres i les zones de cultiu és un dels aspectes que, en major mesura, caracteritzen el paisatge rural de Menorca.

Les pinedes (Pinus halepensis) són en l'actualitat les zones forestals de major extensió, i ocupen grans superfícies al centre i al nord-oest de l'illa, convertint-se en hàbitats d'especial importància per a nombroses espècies de rapinyaires i passeriformes.

ELS BARRANCS DEL SUD DE L'ILLA

barrancos

Un dels ambients de major valor geològic i paisatgístic de la plataforma miocènica del sud de Menorca són els barrancs, on es concentren nombroses espècies de flora i fauna, algunes d'elles de caràcter endèmic. El seu origen és el resultat de l'acció excavadora dels corrents d'aigua, els moviments tectònics i les variacions del nivell del mar.

El més singular és l'anomenat barranc d'Algendar, que marca la frontera entre els termes de Ciutadella i de Ferreries, amb un curs d'aigua permanent entorn del qual es concentren nombroses espècies vegetals de naturalesa higròfila.

Els barrancs són importants centres de nidificació d'aus aquàtiques i de rapinya, i al seu voltant s'observa una major concentració d'antics assentaments humans, especialment prehistòrics i d'època islàmica, que ens duen a pensar que van estar habitats ja des d'èpoques molt prístines per reunir unes condicions molt favorables per a l'obtenció d'aliments i aigua i per a l'aprofitament dels seus recursos naturals.

COVES I AVENCS

pared seca menorca

Un altre ambient característic de Menorca és el de les coves d'origen càrstic, és a dir, les cavitats formades en terrenys calcaris per processos de dissolució superficial i subterrània de la roca calcària per l'aigua de pluja que es filtra en el terreny. Menorca compta amb un nombre important de grutes terrestres i de coves submarines, algunes d'elles encara per descobrir o per explorar en la seva totalitat. Es concentren especialment en les zones nord i sud de l'illa.

Alguns d'aquests ambients subterranis van ser freqüentats per l'home, amb fins espirituals o funeraris, ja en temps prehistòrics. Altres presenten estalactites i estalagmites del degoteig continu i secular d'aigua amb abundant bicarbonat dissolt. Mentre que altres són riques en fauna i fins i tot en restes paleontològiques d'espècies actualment extintes.

LES ZONES HUMIDES

zonas humedas meorca

Les zones humides de l'illa comprenen des de basses naturals fins a llacunes permanents d'aigües obertes, passant per aigües temporals d'origen pluvial i d'escassa profunditat. Totes es troben en zones inundables, i presenten una gran biodiversitat, amb una fauna i una flora específiques per a cada lloc.

Destaquen les llacunes i els aiguamolls litorals de l'Albufera des Grau, avui parc natural i epicentre de la Reserva de Biosfera de Menorca, Morella, Addaia, Son Saura, Lloriac i Son Bou, que concentren la gairebé totalitat de la superfície inundada de l'illa.

No hem d'oblidar els torrents o cursos d'aigua, la major part dels quals segueixen el curs dels barrancs de la zona sud de l'illa, al voltant dels quals es desenvolupa una rica flora d'aigües dolces i salobres. Aquests ecosistemes destaquen, també, per la presència de variades espècies d'invertebrats, vertebrats i de plantes aquàtiques d'alt valor ecològic.

ELS SISTEMES DUNARS

zonas humedas meorca

A Menorca hi ha vuit sistemes dunars d'importància, dels quals set estan a la costa nord (es Grau, Son Saura, Tirant, Cavalleria, Pregonda, Cala Pilar i La Vall) i només un a la costa sud (Son Bou), a més d'altres de menors dimensions (Arenal d'en Castell, Binimel•là, Mongofre, etc.). Aquests sistemes dunars són excepcionals a les Illes Balears i en gran part de la Mediterrània occidental, pel fet que són cordons longitudinals, paral•lels a la direcció del vent dominant i independents a l'orientació de la línia de costa, excepte en el cas de Son Bou.

Les espècies vegetals més destacades d'aquests ecosistemes són el lliri de mar (Pancratium maritimum), el card marí (Eryngium maritimum) i la lletrera d'arena (Euphorbia paralias), totes elles amb una gran capacitat de retenció de la sorra i generadores dels relleus dunars estables. La zona més interna del sistema dunar està ocupada per vegetació arbustiva, com la sivina (Juniperus phoenices), la mata (Pistacia lentiscus) i la aladern (Phillyrea latifolia).

LA COSTA I EL MAR

costa mar menorca

El litoral rocós de l'illa és especialment important tant des del punt de vista paisatgístic com biològic, atès que alberga una vegetació molt rica en endemismes. Destaquen les espècies arbustives amb forma de coixinet espinós, conegudes popularment com "socarrells", de les quals hi ha sis varietats diferents i que serveixen de refugi a moltes espècies.

La resta del litoral de Menorca està cobert per màquies mediterrànies denses i altes a la costa nord-occidental, on es troben els penya-segats més alts del litoral de l'illa; màquies de menor altura al nord i nord-oest, i pinedes als penya-segats de roca miocènica de la costa sud. Els penya-segats del litoral serveixen a més d'hàbitat de nombroses comunitats d'aus rapinyaires i marines.

Al seu torn, al litoral de menor alçada trobem infinitat de petites cales i platges d'aigües cristal•lines. Els diferents colors de la mar es deuen a la presència de praderies de Posidonia oceanica, coneguda vulgarment com alga. L'existència d'aquesta planta tant a la zona submergida com sobre la mateixa sorra de la superfície es considerada el millor indicador del bon estat de conservació de les platges, el signe més clar i inequívoc del bon estat de les aigües i de la qualitat del litoral. A més, l'acumulació de fulles sobre la platja dóna estabilitat a la mateixa i la nodreix dels sediments provinents de les zones submergides.

Els colors clars de la sorra de les platges, especialment les de la costa sud, són el resultat de l'arribada i l'acumulació de milers de fragments minúsculs d'organismes calcaris de la fauna que habita en les praderies de Posidonia oceanica. Per tant, la seva conservació són la base per a l'equilibri del nostre litoral

ELS ILLOTS COSTANERS

foto illa del aire menorca

Davant les costes de Menorca trobem cert nombre d'illots, tots ells amb una alt nivell de preservació. Els de major extensió són l'illa d'en Colom, situada davant de la platja des Grau, molt aprop de l'Albufera des Grau i dins dels límits del parc natural del mateix nom, i l'illa de l'Aire, davant de la costa de l'extrem sud-oriental de l'illa.

L'aïllament i l'absència d'assentaments humans permanents han convertit aquestes petites illes en autèntics reductes de certes espècies endèmiques de sargantana, com la Podarcis lilfordii, i han afavorit l'assentament de nombroses espècies d'aus.

Back to top